Sisè dia de curs

 

La soledat s'havia apoderat de l'habitació els darrers dies. La sala era freda i abandonada, colpia a la pell la seva gèlida soledat que es fonia en la desesperança de la quietud.

Calia fer alguna cosa per revertir aquesta desolada estança. Vaig entrar i encendre la llum, la claror dels fluorescents va escampar un tel d'esperança en aquell antre desolat, les cadires eren buides al voltant d'una taula metàl·lica que sostenia uns quants ordinadors esperant que algú els aixequés la tapa i els retornes a la seva vida virtual.

De mica en mica mentre, m’endinsava a la cambra, pensava que en breus moments aquesta sala seria plena de persones que, un dia més, farien reviure el seu interès per aprendre i retornarien l'alegria a la desolada estança.